dimarts, 13 d’abril del 2010

Resum del tema 5 - Xarxes d'ordinador


Origen de les xarxes d’ordinadors
Les empreses van ser les principals consumidores dels ordinadors. Primer tenien un ordinador per a cada departament, que treballava de manera autònoma, i del qual, s’hi volien dades havien d’anar a aquell ordinador a buscar-les. Després, és va crear un sistema que permetia comunicar els ordinadors entres ells per poder unificar les dades i consultar-les d’un altre ordinador (de la mateixa empresa). Finalment, es va crear la comunicació en xarxa, on els ordinadors comunicats entre ells, podien consultar, actualitzar i modificar les dades des de qualsevol ordinador.

Per altre banda, trobem els connexions d’àrea local o LAN, que permet connectar els ordinadors d’un edifici i que aquest puguin compartir dades, com podria ser la impressora. Per exemple, en una oficina, si tots els ordinadors estan connectats a la mateixa impressora, no cal que en tinguin una per a cada ordinador, sinó que totes enviaran la informació per imprimir, a través de la LAN, a la mateixa impressora.

També trobem les xarxes d’àrea geogràfica extensa WAN, que permeten intercanviar informació amb ordinadors de la mateixa ciutat, país, i fins i tot, d’altres països.



Normalització de les xarxes


Cada cop els comunicacions van ser més importants, i això va fer que l’Organització Internacional de Normalització crees unes normes perquè tots els fabricants poguessin garantir que els seus ordinadors es connectessin amb tots els que seguien les lleis. Així, les xarxes LAN i WAN van expandir-se arreu del món.

Aquesta es va passar a dir OSI. Composta de set capes, cada una amb una funció. Les capes eren: Aplicació, presentació, sessió, transport, xarxa, enllaç de dades i física.


Descripció física de les xarxes d’àrea local (LAN)
Si volem connectar ordinadors entre si, el que necessitem són dos elements essencials. La targeta de xarxa i un medi de transmissió, que pot ser un cable o unes ones electromagnètiques. De cables, que són els més utilitzats, n’hi ha de tres tipus:

-El cable coloxial és format per un conductor central, que es troba envoltat per un aïllament dialèctic, recobert per una malla metàl•lica. Tot està protegit per un material aïllant de plàstic. El connector es diu BNC.

-El parell trenat és un cable el qual conte quatre parells de cables trenats, per protegir-se de les interferències. Cada un d’un color. Té molt poc aïllament. És el més utilitzat, ja que és molt econòmic. El seu connector es diu RJ45.

-El cables de fibra òptica. És el més fiable i car. Transmet senyals lluminoses a molta velocitat i no és afectada per interferències electromagnètiques externes. Es compon d’un nucli de fibra, per on passa el senyal lluminós. La més utilitzada és el làser.


Sistema d’ones sense fil
-Sistema d’ones sense fil. També serveix per connectar ordinadors a les xarxes LAN. Permeten que els ordinadors es puguin connectar des de qualsevol lloc de l’edifici. La velocitat és més lenta que si féssim servir cables.

-Concentrador. Agrupa dispositius que comparteixen un mateix cable de transport.

-Punt d’accés. Permet interconnectar dispositius sense fil per formar una xarxa sense fil LAN. També pot connectar-se amb la xarxa fil LAN.

Els sistemes d’ones sense fil s’anomenen WI-FI


Targetes de xarxa
Fa possible que un ordinador es comuniqui amb altres que estiguin a la xarxa LAN. La més utilitzada és l’Ethernet. Cada una té un numero d’identificació. Quan s’envia la informació a la xarxa, el fabricant troba la targeta de l’ordinador a què va dirigida.



Targetes de xarxa amb fil
Tota targeta té un connector per al cable on va connectada


Targetes de xarxes sense fil
Les targetes tenen una antena que rep i emet ones del punt d’accés més proper.






Tipus de xarxes
Hi ha tres tipologies de xarxes:

-Tipologia en bus: Fàcils d’instal•lar. Els ordinadors s’hi connecten mitjançant un cable coaxial i connectors BCN. Els cables dels es connecten a les targetes. És útil per a xarxes properes entre si. Quan un node té una avaria, la comunicació és trenca.

-Tipologia en estrella: Ho fan servir la majoria. Els cables que s’utilitzen són trenats i els connectors RJ45. Els cables surten del connectador (o hub), on cada ordinador està connectat. Si algun té una avaria, els altres poden seguir treballant. La xarxa és molt més segura, però té un cost alt i necessita més cables.

-Tipologia en anell: Els ordinador estan connectats al mateix cable, i han d’esperar-se al seu torn per comunicar-se. Així s’evita que hi hagi col•lisions a la xarxa.


Elements que componen una xarxa d’àrea local (LAN)
Tots els ordinadors que es connectaran a una mateixa xarxa han de tenir una targeta Ethernet. Després, s’ha de decidir la tipologia, i tot seguit el tipus de cable. Per últim, s’ha d’instal•lar el concentrador, que es el que ajuda a rebre i enviar informació.

En tots els ordinadors d’una xarxa s’ha de configurar el protocol de comunicacions TCP, i els cal assignar a cadaú un nom i un numero d’identificació (cap pot ser igual). Un ordinador serà el que els controlarà tots i s’anomenarà servidor de xarxa.


Història de la xarxa de xarxes
Antigament, si una part d’una xarxa d’ordinadors deixava de funcionar, la informació no podia circular, però actualment, no s’aturà la circulació de la informació encara que hi hagi una avaria. El sistema que van idear ha estat profitós:la informació és introduïda a la xarxa però no segueix un camí determinat, sinó que cada un avança la informació a qualsevol ordinador connectat amb aquest.
Els científics es van adonar de les infinites possibilitats del sistema de xarxes, i van començar a treballar en l’Internet que actualment permet navegar i obtenir informació.



Organització de la xarxa Internet

Podríem dir que cada punt d’unió correspon a un proveïdor que ofereix el servei de connexió a Internet.
Perquè la informació pugui circular s’han ordenat les xarxes, se’ls hi ha assignat un numero a cada una i s’han numerat les empreses a les quals pertanyen.


Com viatja la informació per la xarxa
El protocol TPC:
Per saber com viatja la informació per la xarxa Internet, imaginarem que vols enviar una carta a un amic de Nova York que ocupa tres fulls i hi adjuntes dues fotografies.
Primer hauràs d’escriure la carta amb el correu electrònic i adjuntar-hi les fotografies. Després prepara l’ordinador perquè es connecti. Tot seguit, el programa de connexions connecta amb els altres ordinadors a través del TCP. Un cop aconseguit que el ordinador tingui connexió amb un altre, es posa en funcionament el TPC, el qual posa una etiqueta a cada paquet perquè l’ordinador receptor el pugui identificar.

El protocol IP:
Després del protocol TCP, es posa en funcionament el IP, que afegeix a cada paquet per enviar l’adreça de l’ordinador de destí i l’adreça de l’ordinador que l’envia. A continuació, l’ordinador que ens dóna accés a Internet comença a enviar els paquets. A causa dels encaminadors pot ser que t’arribin desordenats. Quant l’ordinador amb l’adreça ha rebut un nombre de paquets, fa que TCP analitzi i ordeni l’ordinador. Si hi ha qualsevol problema, el protocol envia una ordre per solucionar-ho. S’hi tot s’ha rebut bé, el protocol ho dóna per finalitzat.


Programes per verificar els codis IP i comprovar la connexió a la xarxa Internet del nostre ordinador
Amb el programa IPCONFIG sabrem el IP. Hem d’anar a inici, prémer Executar, escriure cmd, acceptar, i escriure el nom dels programes que volem executar. Finalment cal escriure IPCONFIG. Això ens informa del nom de la xarxa i el número IP. Hem d’executar el PING, que envia quatre paquets d’informació a l’adreça electrònica esmentada, els quals et diuen els tems que han tardat en anar i tornar, el IP de l’ordinador i el nom d’aquest. Amb el programa TRACERT sabem per quin camí passen aquests paquets.

Correu electrònic: Envia i rep textos, sons i vídeos a qualsevol lloc.
Llistes de correu: Grups de persones que envien informació a tots els membres subscrits del grup
News: Grups de noticies que estan classificats per temes. Tothom pot deixar noticies i altres usuaris els responen.
World Wide Web (pàgines web): visualitza la informació en pàgines multimèdia. És tanta la quantitat d’informació que es pot trobar, que cal utilitzar cercadors.
Comerç electrònic: es poden comprar productes i pagar-los des de les xarxes.
IRC (Internet relay chat): es pot conversar en temps real des de qualsevol part del món. Es poden arribar a fer videoconferències.
FTP (file transfer protocol): envia i rep qualsevol tipus de fitxer amb molta rapidesa.
Telnet: Connecta l’ordinador personal com si fos una terminal d’un servidor remot. Permet executar programes i ordres del sistema operatiu.
VOIP: deixa utilitzar la connexió d’Internet per parlar per telèfon.


La xarxa de satèl·lits de posicionament global (GPS)
És format per una xarxa de 27 satèl·lits, els quals un aparell de GPS captarà les seves ones per localitzar on es troba. Com més satèl·lits capti més precís serà el lloc que indica. Ofereix cobertura a tota la terra.


Funcionament del sistema GPS
Primer connectem l’aparell GPS en un lloc descobert. L’aparell rep la informació de la posició i aleshores sincronitza el rellotge que porta incorporat amb els del satèl·lits i mesura el temps que triga en rebre la senyal. Amb això determina la distancia.


Utilització dels GPS
És un sistema de posicionament global capaç de dirigir un automòbil des d’un origen fins a un destí. També representa els mapes de la zona per on es viatja. Disposen d’unes memòries amb bases de dades potents que van informant dels punts d’interès.


Aparells que permeten navegar amb GPS
Navegador: la seva funció és navegar. Sempre que tingui cobertura amb els satèl·lits ens donarà la posició d’on ens trobem

PDA: A les agendes electròniques, si els incorporem l’opció del programari de navegació, ens aniran guiant fins el destí.

Mòbil:
hi ha mòbils amb GPS capaços d’ensenyar el mapa i el recorregut fins arribar al destí. També fan fotografies de llocs, les envien i la localitzen en el mapa.


Connexió de l’ordinador personal amb l’encaminador (router)

Aquesta connexió es pot fer per cable o per ones. Cal utilitzar un encaminador de parells trenats. Segons el nombre de voltes de trenat, s’obté més aïllament o menys. Els aparells trenats dels extrems del cable s’ordenen per colors. Aquests fils s’introdueixen en el connector RJ45 i s’uneixen el cable i el connector. Aquests connectors serviran per connectar un extrem del cable a la Ethernet del PC i l’altre extrem al connector corresponent de l’encaminador. Aquest sistema es dui connector a connector i permet formar una xarxa local o un PC a l’encaminador per utilitzar Internet.


Connexió d’un PC amb un altre PC
Per aquesta connexió s’utilitza el cable de parells trenats. Els fils dels connectors 1-2-3-6 dels parells trenats es canviaran de posició perquè quan un ordinador emeti informació, aquesta circuli per la targeta Ethernet i arribi a l’altre ordinador.


Telefonia mòbil cel·lular
Aquests sistemes permeten la comunicació entre usuaris situats a diferents llocs. Ofereixen els serveis següents:
-Telefonia mòbil, enviament i rebuda de missatges curts, enviament i rebuda de dades, serveis d’Internet, trucada amb vídeo i TV digital.











Funcionament de la telefonia mòbil
Aquests sistema es basa en la divisió de les zones geogràfiques en cèl•lules de cobertura. Aquestes se subdivideixen en més cèl•lules per garantir la cobertura. Una cèl•lula de cobertura és la unitat bàsica de cobertura. El mòbil emet senyals d’identificació que capten les cèl•lules. Aquestes l’identifiquen i ho transmeten a altres cèl•lules fins arribar a la central de la companyia. El sistema informàtic enregistra aquella cèl•lula i verifica si l’abonat té missatges pendents o trucades perdudes.


Procés de comunicació entre mòbils
Per fer una trucada o enviar un missatge, el procés és el següent:
El mòbil fa la petició a la cèl•lula que l dóna cobertura i aquesta transmet la informació a altres cèl•lules fins arribar a la central. La central l’acceptarà i connectarà amb la companyia i localitzarà l’abonat, sempre i quan tingui cobertura. El temps que l’abonat utilitza la xarxa, més tard li es facturat. Quan rep una trucada itinerant a l’estranger s’ha de fer càrrec del cost de la part de la connexió segons la tarifa pactada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada